Seraphina Dombegh - Seraphina

La Seraphina Dombegh, també anomenada Phina, és la protagonista de la saga que porta el seu nom: “Seraphina”.

HISTÒRIA:

La Seraphina és una noia ityasaari que viu a Goredd. El seu pare es diu Claude Dombegh, expert de la Corona en el tractat de dracs i humans, i la seva mare, Emmaline Duncanahan, tots dos humans, o aquesta és l’història que expliquen. En realitat, la mare de la Phina es diu Linn, i és dragona. Això la converteix a ella en semidragona, i si no guarda bé el secret, podria fer que la condemnessin a mort.

Tota la seva vida és un embolic de mentides, fins al punt que ella mateixa ho considera un art. No només ha d’amagar la seva procedència i espècie per protegir els que l’envolten, sinó que també ha de mantenir en secret tots els objectes Quigutl que li ha regalat Orma, el seu tiet i instructor, no mostrar en públic el seu talent musical i inventar excuses pels seus desmais. Més endavant, s’adona que està enamorada del príncep Lucian Kiggs, promès de la princesa Glisselda, i torna a començar l’història de les mentides recargolades.

ANTECEDENTS:

Al ser semidragona, té una ment diferent de la dels humans i de la dels dracs. Gràcies a això, pot recordar el temps que va estar a la panxa de la seva mare, i el seu naixement. Tot i aquesta memòria estranya, no sabia que la seva mare era una dragona fins que el seu pare li va explicar. Abans de conèixer la veritat, només sabia la versió que s’havia inventat el seu pare, ja que com a espècies diferents se suposava que no podien estar casats i, menys encara, tenir fills.

En el ritual de benedicció de Seraphina, en què es determina quin sant o santa serà el seu patró, el llibre de Sants cau obert per la pàgina de santa Yiturdis, l’heretge. El sacerdot, molt espantat, va anunciar que el cel s’havia equivocat i que segurament havia volgut dir santa Capita, la del cap tallat, patrona dels curiosos.

Quan tornen a casa, en Claude enganxa la pàgina de Yiturdis amb l’anterior, perquè no torni a passar res com el que ha ocorregut. A mida que creix, Seraphina té una curiositat creixent per santa Yiturdis, l’heretge, la seva autèntica patrona, i mira a contrallum la silueta de la dona del llibre.

Quan Seraphina va fer vuit anys, Orma va contractar la saar Zeyd perquè fes de tutora de la nena. A la Phina li agradava molt, fins que la va fer pujar dalt d’una torre molt alta i una mica més i la llença daltabaix. En aquella ocasió, Orma la va salvar (i va superar la prova de control emocional que li feien). En aquell temps, Seraphina no sabia que Orma era un drac.

Amb onze anys, va trobar la flauta de la seva mare. Sense l’ajuda de ningú, va aprendre a tocar-la, amb la intenció de tocar una cançó als convidats del seu pare. Però ell li havia prohibit fer música, i enrabiat la va trencar. Per la Seraphina això va ser un daltabaix, ja que sentia que el seu pare li acabava de prendre tot el que li quedava de l’Emmaline.

El matí següent, sentint-se ferida, es va escapar de casa i va començar a caminar pels carrers de Goredd. Va resultar que justament aquell dia hi havia una processó de dracs, i Orma era entre ells. Quan ell la va protegir de l’estampida de gent espantada, ella el va mirar als ulls i el va reconèixer. Des de llavors, en moments concrets li venien records de la Linn i de coses que havia viscut.

La van portar a casa, on es va estar unes setmanes sense poder fer res perquè constantment li venien visions de disset persones a diferents llocs del món. Va ser en aquest temps de no fer res que li van sortir les escates, a la cintura i als braços. El seu pare i Orma tenen una conversa amb ella sobre què cal fer. Orma recita el que diu sant Ogdo sobre com actuar amb un híbrid de drac i humà: Si qualsevol espècie de cuc contamina les teves dones, engendra sers deformes i procrea abominacions, no consentis que aquesta raça espantosa visqui. Obre-li el crani a l’acabat de néixer amb una destral tres vegades beneïda abans que la fontanela no es torni dura com l’acer… En Claude el va tallar, però la Seraphina ja havia entès la situació.

Acaben acordant que Orma serà tutor de la Phina, i que li ensenyarà música. Ella considera que Orma li va salvar la vida a l’ensenyar-li música. Orma també li va ensenyar a construïr-se un jardí imaginari per les disset persones de les seves visions; d’aquesta manera, no li venien desmais en moments inoportuns.

La novel·la comença en aquest punt de la vida de la Seraphina.

DESCRIPCIÓ FÍSICA:

Físicament no se la descriu gaire, però es diu que no acostuma a portar els cabells recollits i que, quan es fa algun pentinat especial, se li veu un coll molt llarg i delicat. Segons en Lucian Kiggs és molt bonica, però ella no hi està d’acord. No es preocupa gaire per la seva roba en general, fins al punt de tacar-se-la de manera irreparable amb sang de drac i no recordar-ho fins hores més tard.

Sempre amagades sota la roba, té unes fileres d’escates de drac que revelen la seva autèntica identitat. Segons diu ella mateixa, les té integrades en la carn com si fossin ungles d’un color verd pàl·lid. En té una línia a cada braç, començant per sota de l’espatlla i acabant als canells, i una altra que li envolta la cintura.

CARÀCTER:

La Seraphina és una persona molt cuidadosa i assenyada, obligada a actuar amb prudència per amagar que és una híbrida i, d’aquesta manera, salvar la vida. Té un cert mal humor i de vegades, normalment quan els “grotescos” del jardí li estan provocant mal de cap, és massa impetuosa. Un exemple d’això és el moment en què el príncep Kiggs li pregunta: <<Què se sent, sent tan talentosa?>>, i ella li contesta <<Què se sent sent bastard?>>.

Segons la princesa Glisselda, és molt primmirada i té un gust horrible pels vestits (cosa que probablement és veritat).

En Lucian considera (abans de saber tot el que ha aconseguit amagar-li) que la Seraphina és molt valenta i imprudent, perquè mai reconeix que no sap fer una cosa; es limita a fer-la.