Aquell matí tenia menys ganes d’anar a l’escola que mai. Ho passava massa malament, tancat a l’interior d’aquelles quatre parets blanques que formaven l’edifici, assegut darrere d’una tauleta verda de fusta senzilla. No m’agradava el fred que entrava per les finestres i que m’eriçava el pèl; no m’agradaven les papereres minúscules que mai es buidaven, ni els xiclets enganxats sota la taula; no m’agradaven les classes avorrides; odiava els nens.
Però els meus pares m’hi van fer anar, així que vaig omplir la motxilla amb tota mena d’artefactes construïts per mi i que havien de servir per distreure’m durant les llargues hores d’explicació dels professors, i vaig començar a caminar, a poc a poc per fer temps, cap a l’institut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada