M'importen les històries. Les històries reals. Coses que us han passat i que us han fet canviar per sempre, o moments diminuts que considereu rellevants; m'interessen els problemes que no expliqueu a ningú perquè no semblen importants, però que en realitat sí que ho són. M'agrada que m'expliquin històries reals, però no com si fos un informe policial que no provoca cap emoció, sinó amb els detalls necessaris per fer-me-les sentir.
Expliqueu-me les vostres històries, els vostres problemes. Parleu-me de vosaltres, siusplau. Podeu fer-ho publicant comentaris aquí, en aquest apartat, o enviant-me un correu a rikkytikitavi@gmail.com .
A mi també m'agrada escriure. El meu blog és: relatsicontes222.blogspot.com.es
ResponEliminaIgualment. T'afegiré a Hangouts i als meus cercles de google+
ResponEliminaPerdona si aquests mesos no has pogut llegir els meus escrits. M'he canviat l'adreça... És aquest: notebookofownstories.blogspot.com.es.
ResponEliminaTinc una pàgina web: www.notebookofownstories.es.tl
Et dono el meu permís perquè publiquis aquests dos poemes que t'enviare ara.
ResponEliminaTRISTES ATZAVARES A LA TEVA TOMBA
ResponEliminaEl temps passava
i tú no venies,
m'havies promès
que de seguida vindries.
La lluna eixia,
era negre nit; el sol
s'havia post
dels seus rajos fent,
el cel rogent.
La tardor s'apropava,
llàgrimes queien del cel;
resant el rèquiem,
del teu funeral.
Tons grisos, negres
i blancs; coloms
aterraven, dalt el
teu terrat.
Atzavares a la teva tomba,
t'havien posat;
els teu cabells eren punxes,
que feien sagnar,
el cor del teu amant.
PRIMAVERA CATALANA
ResponEliminaQueien les fulles
tot i que era primavera;
la neu cobria
el terra glaçat.
Les orenetes voleiaven
un terra dessolat;
però tu feies alegres
els tristos infants.
El jurat reclamava,
la innocència de l'acusat;
el jutge demanava
proves que demostressin
la seva culpabilitat;
Però la fiscalia s'oposava,
fent complir el que demanava
l'estat.
A Catalunya, regalimava,
la sang del poble;
un poble en flames i mort de por,
causada per la revenja
de l'Estat Espanyol.
Els polítics de les llàgrimes,
en feien bombes;
de la sang, escopetes i altre
tipus d'arsenal.
Assassinaven a la població
i es reien del que feien;
com corbs i dimonis,
de tot s'apoderaven.
S'enriquien amb l'or que
trobaven;
nosaltres ens empobríem;
l'únic que vam guanyar,
fou la mort i la tristesa de
perdre milions de familiars.
ODA A CATALUNYA
ResponEliminaAmb els teus rius,
la nostra sang flueix pel cos;
amb els teus arbres,
el cor obre les portes als estrangers.
Ens relaxes amb el
cant dels ocells;
ens abraces amb les
onades del Mediterrani.
Fas de nosaltres
homes lliures, pacífics,
humils;
lluitant pels nostres drets,
quan són vulnerats.
Defenses els ciutadans,
que són maltractats a cop de
porra, intentant exercir
el dret a vot.
Ets honrada, tendre i amiga,
del feminisme, l'ecologisme, la
música i la llibertat;
enemiga del dimoni i del feixisme
radical.
En temps de guerra,
fas himnes; en temps de pobresa,
una paella en l'arena;
en temps de pau, referèndums
impossibles;
en temps de revolta, manifestacions
a Barcelona.
La teva primavera, és la catalana;
la bandera és l'estelada;
per a nosaltres, sempre seràs resplendent,
de cara al vent, sempre;
estaràs en el nostre cor;
petit però acollidor.
Sempre i quan els publiquis sota el meu nom.
ResponEliminaÉs un blog fantàstic! Adoro tota tota la feina que hi ha darrere d'això. Segur que si vulguessis, arribaries a publicar un llibre...
ResponEliminaPer a mi ets una persona genial.
Tinc un blog: fansdelestiu.blogspot.com
ResponEliminaEm faria molta il·lusió que el miressis.
Hola!!
ResponEliminaT'acabo d'enviar un correu demanant si encara t'interessaria que t'expliqués els meus problemes personals. M'agradaria molt que em contestessis. De veritat que em cal algú perquè em doni consell.
Moltes gràcies ;)