Monstre

    I deixes de parlar-li, i et dius que l’odies, fins que l’oblides i un monstre creat per tu ocupa el seu lloc. Al final només queda el nom, un nom per un monstre que no té res a veure amb la persona que t’ha fet mal, la persona que et va fer mal.

    I quan després parles amb ell, i el mires i veus que tot en ell t’és familiar, que forma part de tu i que mai el podràs eliminar, com a mínim no de la manera en què ja ho has intentat, llavors t’adones de com l’estimes, i el monstre mor i ell s’ha quedat.

Especial Setmana Santa - Part IV

TORNO A CASA

Passen les muntanyes

rabents pel costat

del tren que ara corre.

S’esborren els camps

i brillen els cotxes

entrant a ciutat.

Cables de telèfon,

i ocells que hi reposen;

les estrelles brillen.

I jo sóc a casa.

OLOR DE MADUIXA

Els seus llavis vermells

eren massa a prop.

Li brillaven lluents,

i tan temptadors…!

Eren camps de maduixes,

dolços de sabor.

Jo volia tastar-los,

però em feien por.

SILENCI ARDENT

Em maten els teus llavis

per tot allò que no em van dir.

Paraules amagades

que vam enterrar en l’ahir.

Navalles afilades

com els secrets que em van ferir,

ara em tallen els braços

suprimint la resta de mi.

És tot pel teu silenci,

que amb l’ardor d’un cor sagnant

decideix el meu final.

Especial Setmana Santa - Part III

I aquí, sense més ni menys, la tercera part dels meus

escrits d'aquesta Setmana Santa. 

Ja només quedarà publicar la quarta part.

DARRERE EL VIDRE

A través de la finestra,

lluitant amb les arrecades,

et vaig veure, noi d’ulls blaus;

vaig saber-ho tot de tu.

Vaig saber que et desitjava,

vaig saber que series meu;

vaig saber que en les onades

m’acabaria fonent.

ÀNGEL SENSE ALES

Només hi ha una barra de ferro

per suportar el pes d’una estrella.

I a part cau neu i el món es gela.

Fins que no acabi l’encanteri

de gel i glaç en primavera,

no podrem obrir les ales,

ni volar com hom espera.

MIRALL INVERS

Reflex de muntanya

que passa borrós

pel mirall de l’aigua,

lluny del sol daurat.

Imatge inversa

i difuminada

que esborra el record

del que es veia en l’aire.

S’enfonsa l’amor

i la brillantor

de dues estrelles

que acaben al fons.