No sé quan va ser,
un dia d'aquests;
quan tot ho veus gris
cada dia és trist.
Quan no pots dir res,
perquè res es pot dir;
quan no hi ha paraules
el món es veu gris.
Ni un sol raig travessava
l'aire fred del matí;
la boira era espessa,
els carrers eren buits.
Algú em cridava,
però no el vaig mirar.
I jo caminava
carretera enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada