dijous, 12 de gener del 2017

El que viu mor


M'agradaria recordar els inicis,
quan tot va començar;
encara no hi havia alegria,
però tampoc pesar.

La vida avança,
ens fa canviar;
sense ni veure-ho,
som al demà.

Tants segles, mil·lennis,
dies i minuts
que desapareixen,
enterrats en l'ahir.

I tu, i jo,
que ara som aquí,
no tardarem a no ser-hi,
no tardarem a morir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada