Per què tota la culpa
cau al meu damunt?
He fet res que ho provoqui
o només jo ho
sento així?
Per què la gent m’ataca,
per què em
volen fer mal?
No sóc ningú, mai ho he sigut,
vull ser
normal però no puc.
Per què tot això passa,
per què no em
puc morir?
Em fa por seguir vivint,
em fa por
seguir endavant;
em fa por arribar a algún cim
i caure des
de dalt.
Tinc por del món i del que hi ha;
temo la gent
que l’habita
i la que hi morirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada