dimecres, 2 de novembre del 2016

Oblidats


Soroll.
Tinc la sensació
que no duraré;
no puc amb això,
però seguiré.

Lluitant
per un somni trencat
que mai tornarà.
Sentint com l’alè
dels altres companys
-els morts i els ferits-
                         m’envolta.

Morint.
Sense justícia ni amor,
caiem constantment.
I mai no tornem,
perquè ningú ens recorda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada