L'enyorava. Enyorava la felicitat dels dies passats, quan tot era més fàcil. Enyorava la companyia humana. Per què tot era tan difícil, ara? Per què tota la meva roba era fosca i ajustada? Per què la gent s'apartava de mi?
Aquell matí, aquell primer matí després de vestir-me de negre i pintar-me ombres al voltant dels ulls, em vaig dirigir a l'insti amb por. Sabia com em rebrien, igual que cada dia. Amb burles, amb papers arrugats, amb murmuris. Res d'això canviaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada