L'esclau

Primer

van venir els crits,

seguits dels avisos

i gent que fugia;

em van advertir

que per sobreviure

calia mentir,

però

no en vaig fer cas,

i em van agafar,

i se'm van emportar.

I lluny em trobava

de la meva llar,

vivint la injustícia

de ser esclavitzat.

Aprenia

a mirar i a callar,

a estar-me en silenci

amb els homes blancs.

El meu cos patia

quan tenia el cap rebel;

molts dels meus morien

per càstigs severs.

Però

el temps passava

i em feia oblidar

que tenia pares

més enllà del mar.

I amb els anys següents

em vaig resignar

a viure per sempre

com a esclavitzat.