Veient l'oneig de les fulles als arbres,
sentint el vent bufant, rugent,
plorant per tots els dies que acaben,
cegats pels raigs del sol calent:
sempre hem viscut i mort així,
mai hem tingut cap gran destí...
I jo no voldria canviar res,
la mort fa amor, l'amor dolor;
la vida és forta i dura o suau,
però tots plegats som sers humans
i el que dura massa ens cansa abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada