Com una espelma

Sóc una espelma que no pot durar,

ha arribat l'hora en què m'he d'apagar.

Si moro avui o si moro demà,

ningú em plorarà, sols fum quedarà.

M'apago i em cremo, em desfaig tota jo.

I mai ningú em plora; és negre el carbó.