Un dolor al pit, un dolor aixafant. I no tinc ni idea de què està passant.
Sensació d’ofec, sensació d’asfíxia. I tothom preguntant, què t’està passant?
Fiblades mentals, coses irreals.
Un món interior que s’està ensorrant.
Un matí lluny, un matí de juny. Records turmentants, cruels, arrogants.
Records tan antics, lluny de ser bonics. I tothom preguntant, què t’està passant?
El que em va dir ell, el que em va trencar.
No hi haurà demà, no existeix l’ahir.
Un cor ja mort, sense bategar. Si no passa avuí, jo cauré demà.
Cauré per morir, sense témer el destí. I tothom preguntant, què t’està passant?
Cremo com les brases, fujo com el vent.
Moro com l’espelma, m’apago igual.
Sóc una flama, ha arribat el final. No sé si he embogit, no vull seguir aquí.
Si el mal no s’acaba, l’acabaré jo. I tothom preguntant, què t’està passant?
M’ha tocat morir, jo ho he decidit.
Però no m’atreveixo a moure el dit.
El dit que tinc sobre el gallet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada