Manicomi

No recordo el temps que fa

des que estic aquí tancat;

no recordo Sol ni estrelles,

no ho recordo, ho he oblidat.

Però sé que hi va haver un dia,

abans d’haver-te matat,

en què el vent em sacsejava,

la llum em feia brillar.

Tu i jo érem estrelles,

tu i jo ens vam estimar;

però de sobte tot fallava,

però de sobte et vaig matar.