Vaig recolzar l'orella a la porta i vaig escoltar.
El primer que vaig sentir van ser els lladrucs d'un gos histèric esquinçant la nit. Un crit, i altra vegada aquell silenci tens trencat pels lladrucs roncs de la bèstia. Una veu, segurament de noia, va dir alguna cosa a crits, però el vent difuminava les paraules fins a fer-les inintel·ligibles.
El gos va bordar un parell de cops més abans de callar.
Se sentien els udols del vent a l'exterior, fent volar les fulles, escampant la por. Si va sonar cap més crit, la tramuntana el va ofegar.
Una serp se'm regirava a l'estómac quan em vaig encarar als companys que esperaven, expectants. Arraulits a la vora del foc, units com mai tornarien a estar-ho.
-El gos ha bordat. La cacera comença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada