dimecres, 4 de gener del 2017

En l'ombra


El cel és gris,
les flors són grogues,
cada dia trist,
visc entre roses.

Elles brillen,
jo m'apago,
nit i dia,
sol m'emparo.
               En l'ombra.

Crido de nit,
de dia ploro.
M'amago al llit,
i sense somnis.

Or i plata,
sol i lluna,
vida i mort;
sense alegria.
               Dimonis.

Ningú em sent,
ningú m'escolta.
Si algú volgués,
me li obriria.

Però estic sol,
en primavera;
ningú em vol,
ningú m'espera.
               Ombra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada