El cel és gris,
les flors són grogues,
cada dia trist,
visc entre roses.
Elles brillen,
jo m'apago,
nit i dia,
sol m'emparo.
En l'ombra.
Crido de nit,
de dia ploro.
M'amago al llit,
i sense somnis.
Or i plata,
sol i lluna,
vida i mort;
sense alegria.
Dimonis.
Ningú em sent,
ningú m'escolta.
Si algú volgués,
me li obriria.
Però estic sol,
en primavera;
ningú em vol,
ningú m'espera.
Ombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada