Ja fa dies, potser anys,
que mon cor segueix la flaire,
únic regal de la marxa
que implacable el va trencar.
I no és fins el bosc d'espines,
ple de sang i de bellesa,
que l'olor d'aquestes roses
li recorda el teu oblit.
No sé quan la vida acaba,
ni tan sols si sé estimar;
però aquesta teva flaire
fins la mort em seguirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada