Perquè tu ets foc,
nena de flames,
fènix encès
que tant m'encantes.
Tota esperança
de què disposa
'l poble mortal
que en tu confia.
Obre les ales
i estén amb força
cadenes negres
que a terra et fermen.
Ofega l'aire,
crida i aguanta
el gran dolor;
que no t'atrapin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada