dimarts, 21 de novembre del 2017

Ni en la nit més negra


Ni en la nit més negra
la fosca és absoluta;
brilla el record d’estrelles
en el buit de la lluna.

Si tu i jo ens donem la mà
i esperem que torni el dia,
moriran tots els dimonis
i florirà l’alegria.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

2 comentaris:

  1. passejo22 de novembre del 2017, a les 1:07

    Impressionant, Maria!
    M'ha agradat molt, l'he trobat ben ajustat i molt inspirador

    ResponElimina
  2. Roser22 de novembre del 2017, a les 5:26

    Per aprofundir en la teva inspiració sempre he de llegir dues o més vegades.
    M'ha alegrat el dia aquest poema tan bonic. Grácies

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)