Com estrelles en el cel,
promet-me que volarem.
Digue’m que serem com
àngels,
sols un nou començament.
Mirarem el cel de nit,
arraulits sota les mantes,
i no sentirem els crits
dels que es troben els
cadàvers.
Aviat jo m’hi uniré,
una més al seu seguici,
i ho sé.
Però no tens per què dir-m’ho,
per què dir-me la veritat.
Vull morir amb esperança,
no amb paraules de comiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada