El món s’entela
en un aire fred
mentre les cendres
omplen el cel.
Quan tot acabi
i ens envolem,
i tu no hi siguis,
ja no ho veurem.
Però paraules
i els nostres crits,
que pesen massa,
queden aquí.
I en la blancor
dels núvols fosos,
mentre es tenyeixen
de color sang,
veurem la mort,
que ja ens arriba,
i a poc a poc,
‘nirem marxant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada