I aquí, sense més ni menys, la tercera part dels meus
escrits d'aquesta Setmana Santa.
Ja només quedarà publicar la quarta part.
DARRERE EL VIDRE
A través de la
finestra,
lluitant amb les
arrecades,
et vaig veure, noi
d’ulls blaus;
vaig saber-ho tot de
tu.
Vaig saber que et
desitjava,
vaig saber que
series meu;
vaig saber que en
les onades
m’acabaria fonent.
ÀNGEL SENSE ALES
Només hi ha una
barra de ferro
per suportar el pes
d’una estrella.
I a part cau neu i
el món es gela.
Fins que no acabi
l’encanteri
de gel i glaç en
primavera,
no podrem obrir les
ales,
ni volar com hom
espera.
MIRALL INVERS
Reflex de muntanya
que passa borrós
pel mirall de
l’aigua,
lluny del sol
daurat.
Imatge inversa
i difuminada
que esborra el
record
del que es veia en
l’aire.
S’enfonsa l’amor
i la brillantor
de dues estrelles
que acaben al fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada