TORNO A CASA
Passen les muntanyes
rabents pel costat
del tren que ara
corre.
S’esborren els camps
i brillen els cotxes
entrant a ciutat.
Cables de telèfon,
i ocells que hi reposen;
les estrelles
brillen.
I jo sóc a casa.
OLOR DE MADUIXA
Els seus llavis
vermells
eren massa a prop.
Li brillaven
lluents,
i tan temptadors…!
Eren camps de
maduixes,
dolços de sabor.
Jo volia tastar-los,
però em feien por.
SILENCI ARDENT
Em maten els teus
llavis
per tot allò que no
em van dir.
Paraules amagades
que vam enterrar en
l’ahir.
Navalles afilades
com els secrets que
em van ferir,
ara em tallen els
braços
suprimint la resta
de mi.
És tot pel teu
silenci,
que amb l’ardor d’un
cor sagnant
decideix el meu
final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada