He estat inactiva per un bon període de temps; ho reconec.
És per aquest motiu que avui porto un especial
de Setmana Santa endarrerit.
Aquesta Setmana Santa he anat amb l'esplai a Port de la Selva.
He passat quatre grans dies compartint bungalow amb
gent a qui confiaria la meva vida; fent caminades de
llargues hores muntanyes a través i mirant la lluna
mentre el cel canviava de color i ho tapava tot
sota el seu vel negre de foscor i estrelles.
Dedico aquests poemes a totes les persones meravelloses
que he conegut a l'esplai Sant Josep de Calassanç.
Gràcies per ser aquí sempre que us necessito.
VESPRADA FOSCA
La lluna s’alçava
per sobre del mar;
la llum ja minvava
i el fred era clar.
Brillava en la fosca
el teu cos de flor;
la teva esperança,
la meva claror.
I ningú trencava
‘l meu crit silenciós.
Com et desitjava;
p’rò tot era fos.
JO NO SÓC
Ells dirien: “Qualsevol”,
tu diries: “Els superes”;
jo diria: “Jo no sóc”.
Brillaria l’esperança
si tu jo i ells moríssim;
quedaria l’aire en calma
després de la nostra mort.
Més tot i que no ens quedéssim
brillaria nostra absència
i seria com morir.
FOC I GEL
Cossos units
quan tot és negre,
entrellaçats
com mates d’heura.
Fosca en la nit,
però ells segueixen;
introduïnt
l’última cendra.
Com foc i gel
que es destrueixen;
p’rò el que hi ha aquí
hi serà per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada