Especial Setmana Santa - Part II

ARBRE SOLITARI

Hi van dos nens;

també dues nenes.

Tots quiets al sol,

i l’arbre és l’ombra.

Van passejar

al voltant de l’arbre;

p’rò a sota seu,

ningú s’hi estava.

Ja l’arbre és vell,

i mor de pena.

Ja no hi ha nens,

i el sol és cendra.

ULL DE TEMPESTA

Mira-li l’ull,

un ull d’onades:

color de cel,

i tan trencada…!

El mar cridant,

i ella que el mira.

Sols vol plorar

i cridar: <<Ajuda!>>

HA PASSAT TEMPS

Era lluny i un gos lladrava;

era lluny, però no oblidat.

Era fosc quan ell cantava,

i ara és tard i jo he marxat.

Jo camino per la platja,

estic sola i bufa el vent.

Peus endins i l’aigua és freda;

i refreda el meu turment.

Vull plorar però mai ploro;

el meu cor s’ha congelat.

Els cabells em fuetegen;

però a mi ja m’han matat.

Especial de Setmana Santa - Part I

He estat inactiva per un bon període de temps; ho reconec.

És per aquest motiu que avui porto un especial

de Setmana Santa endarrerit.

Aquesta Setmana Santa he anat amb l'esplai a Port de la Selva.

He passat quatre grans dies compartint bungalow amb

gent a qui confiaria la meva vida; fent caminades de

llargues hores muntanyes a través i mirant la lluna

mentre el cel canviava de color i ho tapava tot

sota el seu vel negre de foscor i estrelles.

Dedico aquests poemes a totes les persones meravelloses

que he conegut a l'esplai Sant Josep de Calassanç. 

Gràcies per ser aquí sempre que us necessito.

VESPRADA FOSCA

La lluna s’alçava

per sobre del mar;

la llum ja minvava

i el fred era clar.

Brillava en la fosca

el teu cos de flor;

la teva esperança,

la meva claror.

I ningú trencava

‘l meu crit silenciós.

Com et desitjava;

p’rò tot era fos.

JO NO SÓC

Ells dirien: “Qualsevol”,

tu diries: “Els superes”;

jo diria: “Jo no sóc”.

Brillaria l’esperança

si tu jo i ells moríssim;

quedaria l’aire en calma

després de la nostra mort.

Més tot i que no ens quedéssim

brillaria nostra absència

i seria com morir.

FOC I GEL

Cossos units

quan tot és negre,

entrellaçats

com mates d’heura.

Fosca en la nit,

però ells segueixen;

introduïnt

l’última cendra.

Com foc i gel

que es destrueixen;

p’rò el que hi ha aquí

hi serà per sempre.