Pensaments - I així es la vida

    Dubto que mai trobi ningú, perquè tothom és superior als altres segons ell. I així tots som, quan ens veiem com una imatge evanescent en el mirall, enrarits pel reflex de la llum que ens envolta i desitgem existir més enllà del que es veu. Però no hi som si no és pel que de nosaltres s’ha dit entre tempestes i mentides; ofegats pels crits del vent que crema vides. Si no fos per tantes, tantes paraules buides que esborrant el que seríem ens obliguen a ser el que som i donen un sentit a aquesta existència, existència que és simfonia de lletres, colors i cendres i una dansa de foc i gel en què tot mor perquè el fred crema, cap dels que ara llegeixen el que he escrit es podrien considerar persones.