Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solitud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solitud. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’agost del 2017

Viva


Ho sento tot molt més intens
que la resta dels que m’envolten.
Ho sento així en tot moment,
p’rò sobretot quan estic sola;
perquè qui em veu es pot sentir,
o imaginar què és el que sento,
respirant intensament
en aquest camp de flors grogues.

dissabte, 3 de juny del 2017

Vers trist 6


Si mai t'alcessis cap al cel,
si ploressis davant meu,
o estiguessis sol de nit,
no em veuries mai feliç.

dimecres, 4 de gener del 2017

En l'ombra


El cel és gris,
les flors són grogues,
cada dia trist,
visc entre roses.

Elles brillen,
jo m'apago,
nit i dia,
sol m'emparo.
               En l'ombra.

Crido de nit,
de dia ploro.
M'amago al llit,
i sense somnis.

Or i plata,
sol i lluna,
vida i mort;
sense alegria.
               Dimonis.

Ningú em sent,
ningú m'escolta.
Si algú volgués,
me li obriria.

Però estic sol,
en primavera;
ningú em vol,
ningú m'espera.
               Ombra.

diumenge, 6 de novembre del 2016

Mitjanit


És fosc, és tard.
Les espelmes s'han fos,
com les vides dels que dormen
i dels que dormiran per sempre.
No hi ha cap llum encès,
i ja no se sent res;
perquè només jo respiro.

dilluns, 31 d’octubre del 2016

Solitud


-Estic sola?
Ho dec estar, sí,
si no sento cap paraula
càlida dirigida a mi;
si a les nits m'abraço
per sentir l'escalfor
de la carn humana
envoltant-me.

diumenge, 30 d’octubre del 2016

Destí


Ell tenia els ulls foscos
i la pell morena;
observava seriós
i mai no somreia.

Ningú l'estimava,
no era volgut;
així que ell seia,
en un pi ajagut.

I sempre seguia
el vol llarg dels corbs.
Tot el que volia
era sang i més mort.

La gent el temia,
el temien ara, sí:
i ara ell reia
en un aspre grunyit.

Matava i cremava,
assassinava els antics
companys de penúria,
família i amics.

Això el destrossava,
però no volia parar.
Ell era una hiena,
havia de sagnar.