Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flors. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’agost del 2017

Viva


Ho sento tot molt més intens
que la resta dels que m’envolten.
Ho sento així en tot moment,
p’rò sobretot quan estic sola;
perquè qui em veu es pot sentir,
o imaginar què és el que sento,
respirant intensament
en aquest camp de flors grogues.

dimecres, 4 de gener del 2017

En l'ombra


El cel és gris,
les flors són grogues,
cada dia trist,
visc entre roses.

Elles brillen,
jo m'apago,
nit i dia,
sol m'emparo.
               En l'ombra.

Crido de nit,
de dia ploro.
M'amago al llit,
i sense somnis.

Or i plata,
sol i lluna,
vida i mort;
sense alegria.
               Dimonis.

Ningú em sent,
ningú m'escolta.
Si algú volgués,
me li obriria.

Però estic sol,
en primavera;
ningú em vol,
ningú m'espera.
               Ombra.