Només somric

I en la nit brilla

el teu record.

Estrelles d’ambre,

il·luminant-te,

fent que t’elevis

per sobre els altres.

Veig en la fosca

el temps que marxa

i sense caure-hi

només somric.

Quan la mort ens reculli

Un a un se’ns emporta

sota el vel de la foscor

quan la mort es propaga

i arreu hi ha negror;

sota un núvol de boira,

sense que hi hagi estels,

deixarem eixa terra

enlairant-nos al cel.

Ni en la nit més negra

Ni en la nit més negra

la fosca és absoluta;

brilla el record d’estrelles

en el buit de la lluna.

Si tu i jo ens donem la mà

i esperem que torni el dia,

moriran tots els dimonis

i florirà l’alegria.

Vers trist 4

Per què no m'aculls,

negra nit d'esperança,

per què no em dones la vida

que el dia m'ha pres?

Vers trist 3

Si algun dia un raig de llum

clar vingués per la finestra,

si algun dia l'esperança

il·luminés la nit més negra...

Poncella negra

Dolça flor de nit,

d'ombra fosca;

llàgrimes de rosada

que els teus pètals omplen.

No sagnis, no moris

més que ja ho has fet.

No et tanquis, no ploris,

perquè patiré.

Solitud

-Estic sola?
Ho dec estar, sí,
si no sento cap paraula
càlida dirigida a mi;
si a les nits m'abraço
per sentir l'escalfor
de la carn humana
envoltant-me.

Vers d'amor 2

La nit va esborrar els dubtes,

com ho va fer el teu somriure.