Viva

Ho sento tot molt més intens

que la resta dels que m’envolten.

Ho sento així en tot moment,

p’rò sobretot quan estic sola;

perquè qui em veu es pot sentir,

o imaginar què és el que sento,

respirant intensament

en aquest camp de flors grogues.

Vers trist 6

Si mai t'alcessis cap al cel,

si ploressis davant meu,

o estiguessis sol de nit,

no em veuries mai feliç.

Felicitat

Tants riures, tanta alegria,

que puc veure al meu voltant;

sembla molt ben repartida,

p'rò a mi no me'n va tocar.

Mostra't

Veus el cel gris, i tot és trist,

no pots plorar, et vols allunyar,

sols vols fugir per un matí.

I poder veure en el cel blau

els ocells blancs passar volant;

sentir calor del sol radiant,

poder escoltar molts grills cantant.

Que per un dia els ratpenats

no hagin de viure amagats.

Fes que les ombres fugin ràpid,

fes que les guerres acabin,

fes que viure sigui bo

i no una maledicció.

Surt al món i fes-te veure,

puja a un cim alt i crida fort.

I així ho podràs aconseguir:

podràs recórrer tots els camps,

podràs conèixer els animals,

podràs sentir el vent de la nit

xiuxiuejar per sobre el llit.

Has de sortir, ho hauràs de fer,

un dia o altre ells et veuran:

no pots marxar, t'has de mostrar,

t'has d'aixecar per sobre el cim.