Ell tenia els ulls foscos
i la pell morena;
observava seriós
i mai no somreia.
Ningú l'estimava,
no era volgut;
així que ell seia,
en un pi ajagut.
I sempre seguia
el vol llarg dels corbs.
Tot el que volia
era sang i més mort.
La gent el temia,
el temien ara, sí:
i ara ell reia
en un aspre grunyit.
Matava i cremava,
assassinava els antics
companys de penúria,
família i amics.
Això el destrossava,
però no volia parar.
Ell era una hiena,
havia de sagnar.
