Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brillar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brillar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de maig del 2018

Només somric



I en la nit brilla
el teu record.
Estrelles d’ambre,
il·luminant-te,
fent que t’elevis
per sobre els altres.
Veig en la fosca
el temps que marxa
i sense caure-hi
només somric.

dimarts, 17 de gener del 2017

Ella


Tot i que de moment he posat aquest escrit en l'apartat de poesia, tinc pensada una història a partir d'això, de manera que el més probable és que aviat no es pugui trobar a "Poesia" i hagueu d'anar-ho a buscar a "Novel·les" o a "Narrativa curta". De tota manera, encara que sigui poca cosa, espero que us agradi.


Ella porta dessuadora grisa;
cabells daurats, en una cua.
Ella brilla, ella és bella,
ella és ella.


Flor a l'aigua



Només n’hi ha una,
il·luminant
tot el vaixell.

Però aquesta una
és tan brillant
que encega el mar
i les onades.

El balanceig
enmig de l’aigua
la fa adormir-se,
la fa plorar.

Tenia vida,
tenia casa,
tenia llum;
la van robar.

Manicomi


No recordo el temps que fa
des que estic aquí tancat;
no recordo Sol ni estrelles,
no ho recordo, ho he oblidat.

Però sé que hi va haver un dia,
abans d’haver-te matat,
en què el vent em sacsejava,
la llum em feia brillar.

Tu i jo érem estrelles,
tu i jo ens vam estimar;
però de sobte tot fallava,
però de sobte et vaig matar.