Només somric

I en la nit brilla

el teu record.

Estrelles d’ambre,

il·luminant-te,

fent que t’elevis

per sobre els altres.

Veig en la fosca

el temps que marxa

i sense caure-hi

només somric.

Somni de sang

Un sol esquitx blanc

sobre el seu vestit negre,

una llum solitària;

cap agrupació d'estrelles.

Una esquerda li espatlla

les faccions suaus.

És un regalim d'aigua,

que mor al final.

Ella espera tenir

prou força per actuar.

Ella només espera

una última gota

de sang.

Hi ha una cosa que vol

abans de morir.

Un últim desig.

Vol un últim somni,

que no arribarà.

Manicomi

No recordo el temps que fa

des que estic aquí tancat;

no recordo Sol ni estrelles,

no ho recordo, ho he oblidat.

Però sé que hi va haver un dia,

abans d’haver-te matat,

en què el vent em sacsejava,

la llum em feia brillar.

Tu i jo érem estrelles,

tu i jo ens vam estimar;

però de sobte tot fallava,

però de sobte et vaig matar.

Lluna plena

El noi

vestit de negre

mira

la lluna plena.

Lliure

en el cel blau,

captiva

de tantes estrelles.