Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crits. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’agost del 2017

Adéu


El món s’entela
en un aire fred
mentre les cendres
omplen el cel.

Quan tot acabi
i ens envolem,
i tu no hi siguis,
ja no ho veurem.

Però paraules
i els nostres crits,
que pesen massa,
queden aquí.

I en la blancor
dels núvols fosos,
mentre es tenyeixen
de color sang,

veurem la mort,
que ja ens arriba,
i a poc a poc,
‘nirem marxant.

diumenge, 15 de gener del 2017

L'inici de la cacera


    Vaig recolzar l'orella a la porta i vaig escoltar.
    El primer que vaig sentir van ser els lladrucs d'un gos histèric esquinçant la nit. Un crit, i altra vegada aquell silenci tens trencat pels lladrucs roncs de la bèstia. Una veu, segurament de noia, va dir alguna cosa a crits, però el vent difuminava les paraules fins a fer-les inintel·ligibles.
    El gos va bordar un parell de cops més abans de callar.
    Se sentien els udols del vent a l'exterior, fent volar les fulles, escampant la por. Si va sonar cap més crit, la tramuntana el va ofegar.
    Una serp se'm regirava a l'estómac quan em vaig encarar als companys que esperaven, expectants. Arraulits a la vora del foc, units com mai tornarien a estar-ho.
    -El gos ha bordat. La cacera comença.