Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Final. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Final. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de març del 2017

Escapatòria


Em vull suicidar.
Ells diuen: <<No ho facis!>>;
menteixen fatal.

Per què no em permeten
escollir el meu final?

Si és el que desitjo,
per què no marxar?

<<No és escapatòria>>,
contesta la gent.

<<Jo no em vull escapar>>.

dissabte, 28 de gener del 2017

divendres, 30 de desembre del 2016

L'última flor, feta de cendres


El món sagna, ningú ho veu.
Perquè es diu que hi haurà
un dia encès de foc,
                         i seran cendres.

Perquè esperem que l’aigua
bulli, i hi ha tempesta.
I el món sagnant, en el dolor,
                         morint de temps,
                                        sense llavor.

dissabte, 20 d’agost del 2016

Final


Un dolor al pit, un dolor aixafant. I no tinc ni idea de què està passant.
Sensació d’ofec, sensació d’asfíxia. I tothom preguntant, què t’està passant?
Fiblades mentals, coses irreals.
Un món interior que s’està ensorrant.
Un matí lluny, un matí de juny. Records turmentants, cruels, arrogants.
Records tan antics, lluny de ser bonics. I tothom preguntant, què t’està passant?
El que em va dir ell, el que em va trencar.
No hi haurà demà, no existeix l’ahir.
Un cor ja mort, sense bategar. Si no passa avuí, jo cauré demà.
Cauré per morir, sense témer el destí. I tothom preguntant, què t’està passant?
Cremo com les brases, fujo com el vent.
Moro com l’espelma, m’apago igual.
Sóc una flama, ha arribat el final. No sé si he embogit, no vull seguir aquí.
Si el mal no s’acaba, l’acabaré jo. I tothom preguntant, què t’està passant?
M’ha tocat morir, jo ho he decidit.
Però no m’atreveixo a moure el dit.

El dit que tinc sobre el gallet.