El cel sobre nostre

    I per sobre nostre, mig opac, enaltint la ciutat en un joc de llum i ombres que no acabava ni acabaria, s'estava el cel, tranquil i hermètic, sense àngels ni ocells; sols cendres.

L'última flor, feta de cendres

El món sagna, ningú ho veu.

Perquè es diu que hi haurà

un dia encès de foc,

                         i seran cendres.

Perquè esperem que l’aigua

bulli, i hi ha tempesta.

I el món sagnant, en el dolor,

                         morint de temps,

                                        sense llavor.