Aire sec

    Perquè bufava i no feia, com si s'oblidés. Cremava roent, intocable. Assecava el sòl per on passava, arrasador, invencible, però no hi era. No era res. No era real. Tot i trobar-se al teu costat, no et donava cap possibilitat. Jugava amb tu, giravoltant com faria una gràcil ballarina, deixant una estela de preguntes i desesperació al seu darrere. Però no era res. Perquè no era per a tu.

Són mil agulles cada dia

El cel és gris,

                   literalment.

I no és un altre

                   poema depriment.

Estic intentant

                   fer-lo feliç,

p'rò ni descrivint

                   el que m'envolta

                                     ho puc aconseguir.

En una realitat sense colors,

en un poema sense ressò,

en un món gris i brut i fred,

on ni per un moment estàs net.

La gent t'embruta

                   de mentides,

et fan mal i,

                   amb excuses,

continuen

                   clavant-te agulles.