El cel és gris,
literalment.
I no és un altre
poema depriment.
Estic intentant
fer-lo feliç,
p'rò ni descrivint
el que m'envolta
ho puc aconseguir.
En una realitat sense
colors,
en un poema sense
ressò,
en un món gris i brut
i fred,
on ni per un moment
estàs net.
La gent t'embruta
de mentides,
et fan mal i,
amb excuses,
continuen
clavant-te agulles.
