Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris St. Josep de Calassanç. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris St. Josep de Calassanç. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 d’abril del 2017

Especial Setmana Santa - Part II




ARBRE SOLITARI

Hi van dos nens;
també dues nenes.
Tots quiets al sol,
i l’arbre és l’ombra.
Van passejar
al voltant de l’arbre;
p’rò a sota seu,
ningú s’hi estava.
Ja l’arbre és vell,
i mor de pena.
Ja no hi ha nens,
i el sol és cendra.

ULL DE TEMPESTA

Mira-li l’ull,
un ull d’onades:
color de cel,
i tan trencada…!
El mar cridant,
i ella que el mira.
Sols vol plorar
i cridar: <<Ajuda!>>


HA PASSAT TEMPS

Era lluny i un gos lladrava;
era lluny, però no oblidat.
Era fosc quan ell cantava,
i ara és tard i jo he marxat.
Jo camino per la platja,
estic sola i bufa el vent.
Peus endins i l’aigua és freda;
i refreda el meu turment.
Vull plorar però mai ploro;
el meu cor s’ha congelat.
Els cabells em fuetegen;
però a mi ja m’han matat.

dimecres, 19 d’abril del 2017

Especial de Setmana Santa - Part I


He estat inactiva per un bon període de temps; ho reconec.
És per aquest motiu que avui porto un especial
de Setmana Santa endarrerit.

Aquesta Setmana Santa he anat amb l'esplai a Port de la Selva.
He passat quatre grans dies compartint bungalow amb
gent a qui confiaria la meva vida; fent caminades de
llargues hores muntanyes a través i mirant la lluna
mentre el cel canviava de color i ho tapava tot
sota el seu vel negre de foscor i estrelles.

Dedico aquests poemes a totes les persones meravelloses
que he conegut a l'esplai Sant Josep de Calassanç. 
Gràcies per ser aquí sempre que us necessito.



VESPRADA FOSCA

La lluna s’alçava
per sobre del mar;
la llum ja minvava
i el fred era clar.
Brillava en la fosca
el teu cos de flor;
la teva esperança,
la meva claror.
I ningú trencava
‘l meu crit silenciós.
Com et desitjava;
p’rò tot era fos.

JO NO SÓC

Ells dirien: “Qualsevol”,
tu diries: “Els superes”;
jo diria: “Jo no sóc”.
Brillaria l’esperança
si tu jo i ells moríssim;
quedaria l’aire en calma
després de la nostra mort.
Més tot i que no ens quedéssim
brillaria nostra absència
i seria com morir.

FOC I GEL

Cossos units
quan tot és negre,
entrellaçats
com mates d’heura.
Fosca en la nit,
però ells segueixen;
introduïnt
l’última cendra.
Com foc i gel
que es destrueixen;
p’rò el que hi ha aquí
hi serà per sempre.