Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jo no sóc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jo no sóc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 d’abril del 2017

Especial de Setmana Santa - Part I


He estat inactiva per un bon període de temps; ho reconec.
És per aquest motiu que avui porto un especial
de Setmana Santa endarrerit.

Aquesta Setmana Santa he anat amb l'esplai a Port de la Selva.
He passat quatre grans dies compartint bungalow amb
gent a qui confiaria la meva vida; fent caminades de
llargues hores muntanyes a través i mirant la lluna
mentre el cel canviava de color i ho tapava tot
sota el seu vel negre de foscor i estrelles.

Dedico aquests poemes a totes les persones meravelloses
que he conegut a l'esplai Sant Josep de Calassanç. 
Gràcies per ser aquí sempre que us necessito.



VESPRADA FOSCA

La lluna s’alçava
per sobre del mar;
la llum ja minvava
i el fred era clar.
Brillava en la fosca
el teu cos de flor;
la teva esperança,
la meva claror.
I ningú trencava
‘l meu crit silenciós.
Com et desitjava;
p’rò tot era fos.

JO NO SÓC

Ells dirien: “Qualsevol”,
tu diries: “Els superes”;
jo diria: “Jo no sóc”.
Brillaria l’esperança
si tu jo i ells moríssim;
quedaria l’aire en calma
després de la nostra mort.
Més tot i que no ens quedéssim
brillaria nostra absència
i seria com morir.

FOC I GEL

Cossos units
quan tot és negre,
entrellaçats
com mates d’heura.
Fosca en la nit,
però ells segueixen;
introduïnt
l’última cendra.
Com foc i gel
que es destrueixen;
p’rò el que hi ha aquí
hi serà per sempre.