Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbre solitari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbre solitari. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 d’abril del 2017

Especial Setmana Santa - Part II




ARBRE SOLITARI

Hi van dos nens;
també dues nenes.
Tots quiets al sol,
i l’arbre és l’ombra.
Van passejar
al voltant de l’arbre;
p’rò a sota seu,
ningú s’hi estava.
Ja l’arbre és vell,
i mor de pena.
Ja no hi ha nens,
i el sol és cendra.

ULL DE TEMPESTA

Mira-li l’ull,
un ull d’onades:
color de cel,
i tan trencada…!
El mar cridant,
i ella que el mira.
Sols vol plorar
i cridar: <<Ajuda!>>


HA PASSAT TEMPS

Era lluny i un gos lladrava;
era lluny, però no oblidat.
Era fosc quan ell cantava,
i ara és tard i jo he marxat.
Jo camino per la platja,
estic sola i bufa el vent.
Peus endins i l’aigua és freda;
i refreda el meu turment.
Vull plorar però mai ploro;
el meu cor s’ha congelat.
Els cabells em fuetegen;
però a mi ja m’han matat.