És aquell ninot de neu
que l’hivern ha abandonat,
deixant-lo sol i buit
i amb el cor congelat.
Però marxa l’hivern,
la primavera somriu,
i amb una carícia escalfa
la por i el gel que té dins.
‘l cor del ninot s’eixampla
i comença a bategar.
El foc que ara l’omple
és l’alegria del demà.
Eix cos de fred i gel
no ha nascut pas per brillar;
car si un bon cor l’escalfa
el que és ja no hi serà.
Una simple carícia;
el final del que és segur.
L’eternitat no funciona
si l’amor no és madur.
