Inspirat en una idea d'en Joan Sierra.
La veu de l'entrenador ressona pel pati:
-Un, dos, un, dos!
El pit de les meves companyes d'esclavatge puja i baixa seguint el ritme marcat. Fa dues hores que practiquem aquest exercici, però no estic cansada. Ells van posar en aquest grup a les millors d’entre nosaltres, i fins i tot aquí destaco. A força de lluitar m'he guanyat el respecte de totes les altres. M'han ascendit i ara tinc tota una habitació, prou neta, per a mi sola.
Hauria donat el que fos perquè mai hagués començat la plaga dels àngels. Perquè no m'haguessin separat dels meus pares.
Al meu costat, a la Lewa se li escapa un crit ofegat i, imperceptiblement, el braç li rellisca una mica. La miro amb menyspreu. Mai l'haurien hagut de posar aquí. És dèbil. L'aixafarem sense ni adonar-nos-en. I serà divertit.
